Ritual pels ancestres – Recordar, honorar i agrair

Per recordar, honorar i agrair

Abans de nosaltres hi ha hagut moltes vides.

Persones que van estimar, perdre, lluitar, cuidar, equivocar-se, aprendre i continuar endavant. Persones que potser vam conèixer i d’altres de les quals ja no sabem ni el nom, però que formen part del llarg camí que ens ha portat fins aquí.

El Ritual pels ancestres és una invitació a aturar-nos i dirigir la mirada cap enrere.

Un espai per recordar, honorar i agrair els qui ens han precedit, reconeixent que la nostra història no comença amb nosaltres.

Un espai de connexió i memòria

Vivim sovint mirant cap endavant: allò que volem aconseguir, allò que encara ens falta, el següent pas.

Aquest ritual ens proposa fer el moviment contrari.

Aturar-nos.

Mirar enrere.

I reconèixer les persones, conegudes o desconegudes, que formen part de la nostra història familiar i humana.

No es tracta d’idealitzar els nostres ancestres ni de negar les dificultats que puguin existir dins d’una història familiar. Es tracta simplement de donar-los un lloc, reconèixer que van existir i observar què significa per a nosaltres formar part d’aquesta cadena de vides.

El tambor com a fil conductor

Durant el ritual, el tambor xamànic ens acompanya com un batec constant.

El seu ritme repetitiu ens ajuda a apartar durant una estona el soroll quotidià i facilita un espai d’escolta, introspecció i presència.

A través del so, el silenci i diferents moments de la proposta, anirem entrant progressivament en un espai més íntim des d’on poder connectar amb els records, les imatges, les emocions o les sensacions que puguin aparèixer.

No cal buscar cap experiència concreta.

Cada persona viu el ritual des de la seva pròpia història.

Els que van venir abans

Alguns ancestres tenen un rostre molt clar per a nosaltres.

Recordem la seva veu, les seves mans, una casa, una olor, alguna frase que repetien.

D’altres només existeixen en una fotografia antiga.

I més enrere encara hi ha generacions senceres de les quals pràcticament no sabem res.

Però cadascuna d’elles ocupa un lloc en el nostre llinatge.

El ritual ens ofereix un temps per fer present aquesta continuïtat i reconèixer que som una part més d’una història molt més gran que nosaltres mateixos.

Un ritual per agrair

Honorar els ancestres no significa considerar perfecta la història que hem rebut.

Podem agrair la vida i, al mateix temps, reconèixer les ferides, dificultats o contradiccions que també formen part d’aquesta història.

L’agraïment que proposem és senzill:

reconèixer que som aquí.

Que abans nostre hi va haver altres persones obrint camí amb les eines que tenien.

I que avui nosaltres continuem aquest camí.

Una experiència personal compartida en cercle

El Ritual pels ancestres és una experiència íntima que vivim alhora dins d’un espai compartit.

No cal tenir experiència prèvia en meditació, rituals o treball amb el tambor.

Només cal arribar amb disposició per escoltar, deixar espai al que aparegui i permetre’s durant una estona recordar d’on venim.

Un temps per mirar enrere.

Per reconèixer.

Per agrair.

I després, continuar caminant.

Amb tots els que van caminar abans que nosaltres.